divendres, 19 de juliol de 2013

La pugna entre la gestió privada i la gestió estatal dels recursos col·lectius i la primera premi Nobel d'Economia l'any 2009 Elinor Olstrom



    
      Actualment qualsevol alternativa que busqui una forma d’organització diferent al binomi: "mercat – estat" és apreciada com a utopia irrealitzable i poc eficient.

         Front a aquest paradigma Elinor Ostrom la primera dona economista que va rebre un premi Nobel d’economia l'any  2009, i que va recollir desenes d’experiències de formes d’organització comunitària, va  sistematitzar certs principis generals que permeten imaginar que no eren experiències úniques o irrepetibles.
           Actualment és necessari preguntar-se fins a quin punt les persones podem decidir i governar la gestió dels nostres recursos i necessitats de manera compartida, de una manera cooperativa.  L’experiència analitzada i sistematitzada per Olstrom en el camp dels recursos naturals serveix per elevar la categoria de “lo comú” a la categoria de paradigma socio-economic (contraposat o complementari al binomi mercat -estat). Fins a quin punt és possible que les persones puguem decidir i governar la gestió dels nostres recursos i necessitats de manera COOPERATIVA, de manera COMPARTIDA?. ("Otra Sociedad ¿Otra Política?"de Joan Subirats Icaria ASACO). El "Tribunal de les Aigües" de València creat a l'edat mitjana és una institució que ella va estudiar. Constituït directament per els propis regants, ha demostrat ser eficaç en tant que institucions per el reg creades per els governs generen molts conflictes i en ocasions no funcionen en absolut. Perquè  no hi ha més institucions "espontànies"? Potser que l'acció de l'estat tractant de regular innecessariament i amb poca eficàcia està impedint l'aparició de institucions més eficaces?                      

dilluns, 15 de juliol de 2013

Propera trobada internacional de la MMD la última setmana d'Agost. Ara més que mai és necessari participar políticament i de forma efectiva

Más que nunca, es necesario hacer lo que planteamos desde el inicio de nuestro movimiento: ocupar las calles, dialogar con el sentimiento de la sociedad que reivindica cambios y participación política efectiva en las decisiones que determinan nuestras vidas, y en definitiva, radicalizar la democracia. En Túnez, por ejemplo, después del Foro Social Mundial (FSM), los movimientos progresistas se mantienen en las calles para no dejárselas liberadas al integrismo. Y trabajamos al mismo tiempo en alianza con otros movimientos sociales como en el Alter Summit, realizado en Grecia, en las articulaciones entre movimientos sociales (sea en el FSM, sea hacia el Alba - Alianza Bolivariana para los Pueblos de Nuestra América), y en nuestra construcción con la Via Campesina.  http://www.marchemondiale.org/bulletin_liaison/2013/02/022013pdf-es/es/at_download/file